La teoria de l'aferrament és una teoria psicològica, evolutiva i etològica sobre les relacions entre humans. El principi més important és que els nens petits han de desenvolupar una relació amb almenys un cuidador principal per al desenvolupament social i emocional normal. La teoria va ser formulada pel psiquiatre i psicoanalista John Bowlby.[1]
Dins de la teoria de l'aferrament, el comportament infantil associat amb l'aferrament és principalment la recerca de la proximitat a una figura de protecció i de vincle afectiu en situacions d'estrès i que cobreixen les seves necessitats bàsiques, donant així una seguretat emocional. Els nadons s'adhereixen als adults que són sensibles i que responen en les interaccions socials amb ells, i que romanen com a cuidadors constants durant el període d'uns sis mesos als dos anys d'edat. Les respostes dels pares o cuidadors porten al desenvolupament de patrons d'aferrament; aquests, al seu torn, condueixen a models de treball interns que guiaran els sentiments, pensaments i expectatives de l'individu en les relacions posteriors.[2] L'ansietat o el dolor per separació després de la pèrdua d'una figura d'aferrament es considera una resposta normal i adaptativa per a un nadó vinculat. Aquests comportaments poden haver evolucionat perquè augmenten la probabilitat de supervivència del nen.[3]
La investigació de la psicòloga del desenvolupament Mary Ainsworth als anys 60 i 70 va apuntalar els conceptes bàsics, va introduir el concepte de "base segura" i va desenvolupar una teoria d'una sèrie de patrons d'aferrament en els nadons: aferrament segur, aferrament evasiu i aferrament ansiós.[4] Més tard es va identificar un quart patró, l'aferrament desorganitzat. A la dècada de 1980, la teoria es va estendre a l'aferrament en adults.[5] Es pot interpretar que altres interaccions inclouen components del comportament d'aferrament; aquestes inclouen les relacions entre iguals a totes les edats, l'atracció romàntica i sexual i les respostes a les necessitats d'atenció dels infants malalts i dels ancians.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search